Sobre les doules

No, no crec que totes les doules siguin unes tarades que incitin al canibalisme. Sí, penso que aquest informe doules provoca una alarma injustificada i busca titulars i notorietat facilona. I no dubto que hi ha dones que estan la mar de contentes amb el servei que li hagi donat una doula. No es pot generalitzar i haurà de tot com a tots els colectius.
Ara bé, dit tot això, també haig de dir que la existència de doules és simptomàtica d'una societat buida, masclista, falsament alternativa i superficial per molt que elles vulguin vendre tot el contrari.
M'explico, he llegit un post d'una doula que sembla molt assenyada otanana , que diu:
" Las doulas acompañamos a la mujer en lo emocional porque desgraciadamente hay carencias."

Aha, efectivament hi ha moltes carències. Però en el meu cas, qui volia que m'acompanyes en aquest camí era la meva parella, no una persona a la que haig de pagar perquè estigui allà (o ho fan tot gratis?)
Si la teva parella no s'implica ni fa el camí amb tu, és que potser t'has equivocat de parella (ja parlaré un altre dia de que es per mi la maternitat responsable). Si per circumstàncies la teva parella no pot estar al teu costat en alguna ocasió, doncs et pot acompanyar la teva mare, el teu pare, un tiet o tieta, un germà.... un amic... l'últim recurs hauria de ser una doula.
Diuen que la protagonista es la mare, falses feministes que reivindiquen el cos de la dona en lloc de potenciar la implicació de l'home en la maternitat. El meu company ha estat això, un company en el camí comú d'aquest projecte vital. Ni més ni menys que jo. Confiança mutua, sentiments i pors compartits. No es necessita res més! I tot i que el camí de vegades és difícil, la parella, la familia i els amics et donen suport. Però es veu que això no és gens modern, ni feminista, ni alternatiu...

"El cuerpo es tuyo y el parto es tuyo" diuen en aquest post. Home, acuseu-me de masclista però el pare de la criatura si és que existeix, també té opinió perquè fruit del part néixera el seu fill. Jo mai hagués pres una decisió sobre l'embaras o el part sense comptar amb el meu company. Sóc poc moderna.

No facis cas de ginecolegs o matrones sense sentiment ni sensibilitat. Deixat aconsellar per la doula, que ella si que mira per tu, previ pagament, es clar.

Segueix el teu instint, no facis cas a ningú, deixa't portar pels teus sentiments però tot això guiada per la doula, es clar...

No preguntis la mare o l'avia sobre les seves experiències, és molt més moderneque i alternatiu contractar una persona que t'aconsella sobre els parts tradicionals. La meva àvia va donar a llum 10 vegades. Totes a casa, amb una partera. Tot molt alternatiu... 2 dels bebes van morir al part. El que hagués donat ella per estar en un hospital...  però no va tenir l'oportunitat. Ara que la tenim, hi ha molta gent que prefereix parir a casa, tot modern i alternatiu. De ben segur la meva àvia hauria flipat.

Conclusió, són misteris de la vida moderna. A vegades pensem que necessitem quelcom que ja tenim. Vivim al segle XXI, podem agafar el millor dels avenços en sanitat i alhora viure aquesta experiència en companyia de les persones que estimem, familia, amics... Si ho penses bé, segur que no estàs sola. Si t'estimes i et deixes estimar no necessites cap doula. Son necessitats falses. Totes les dones ho hem fet i hem estat fortes i valentes. I ja està!